
Recordant
el Xavi Magraner
Eduarda Reichmann, Aurora Sobrino
i Melany Roman

Fa un parell d’estius vam perdre una de les persones més estimades d’aquest institut, el Xavi Magraner. Volem fer-li un homenatge, ja que creiem que és una persona digna de ser recordada durant molts anys; I quina millor manera de fer-ho que entrevistant a les persones que han estat en contacte amb ell.

Aquí podem sentir al Xavi explicar-nos les característiques del Korfball. Parlant sobre esport és com millor ens agrada recordar-lo.
​
​

Fins sempre Xavi,
et portem al cor.
Una de les persones que més ens ha emocionat amb el seu testimoni ha estat el Germà López, a qui hem entrevistat. Aquí teniu cinc cèntims del que ens ha dit.
​
‘Permeteu-me que m’emocioni’
​
“El Xavi era un gran company, un gran amic, a part de ser un gran fisioterapeuta que em va ajudar molt; també tenia una gran qualitat, que era que sabia escoltar, que és una cosa que molt poques persones saben fer. “
​
‘El Xavi va ser qui va donar la iniciativa
de començar la mediació a l’institut’
​
“Com a coordinador pedagògic
puc destacar que era
súper perfeccionista,
una persona molt
estimada per l’alumnat.
Recordo també quan el vaig veure
al teatre que feia amb
companys del centre,
que li agradava molt;
ell estava tant capficat que,
li van caure les ulleres
i ell ni se'n va adonar!”
​
Miquel Arcas, Coordinador Pedagògic
​
També vam entrevistar a les seves companyes més properes, a l'Eva i a la Sandra.
“Recordo al Xavi com un gran professional, molt metòdic, i sobretot amb un tracte especial amb el seus alumnes i la seva passió que era l’esport i la salut.
Una anècdota és que, tot i que tenia el nens súper controlats i seriosos, a l’hora de fer
l’estirament del deltoide treia el dit del mig
i així els feia riure a tots”
​
‘Era una persona disciplinada,
que mai faltava a la feina i li encantava fer classe’
“Per a ell no només eren classes d’esport, sinó que també estava molt implicat en les classes de teoria, sempre estava pendent de que no faltes material esportiu, sempre estava iniciant nous esports... També va ser un dels primers llicenciats a INEF. I com a record, els dinars que sempre fèiem amb companys d'institut. Ell mai se'ls perdia.”
​
Josep Lluís, director IBC