QUÈ SERIES SI…?

 

​

​

Jordi Ochoa:

 

-Què series si no haguessis sigut professor d’educació física?

​

Des de ben petit he estat lligat al món de l'esport, així que futbolista, preparador físic, entrenador personal, gestor d'instal·lacions esportives… alguna professió relacionada amb el món de l'esport.

 

-Per què finalment et vas decidir per professor?

​

Perquè m'agrada el món de l'educació, l'esport, tractar amb persones i, si és possible, fer millorar el seu dia a dia, així com també l'equilibri entre la vida professional i la vida familiar.

 

​

​

​

​

​

Cristina Cabré:

 

-Què series si no haguessis sigut professora d’anglès?

​

Si no hagués estat professora, seria traductora o intèrpret d'anglès. Com que buscava l'equilibri entre la vida laboral i familiar, vaig tirar per la branca docent, que permet una millor conciliació familiar.

 

-Per què et vas decidir finalment per ser professora d’anglès?

​

Perquè l'anglès sempre m'ha encantat, i sóc professora perquè és la meva vocació. M'agrada el contacte amb els alumnes, educar, compartir coneixements... Tot el que envolta la professió.

 

Mayte Solé

 

-Què series si no haguessis sigut professora de llengües estrangeres?

​

Ostres! Probablement seria mestra de primària, no sé ben bé si d'alguna especialitat o com a tutora en general. Però vaja, no és que això fos la meva vocació estel·lar: a mi m'agradaria ser actriu de teatre, d'aquelles bones, i anar als principals teatres mundials i fer uns drames llargs i emocionants, dels que fan plorar i arrenquen aplaudiments d'emoció!

 

Però ja tenia clar que això no estava entre les meves aptituds, i la pragmàtica manera de veure la vida que tenia el meu pare, només feia possible dedicar-me a una feina una mica més discreta.

 

No m'hauria importat fer traducció literària al català o castellà, però en aquella època era una feina molt poc remunerada i que no donava per a viure només d'això. De fet, ara tampoc...

 

-Per què et vas decidir finalment per ser professora de llengües estrangeres?

​

El fet de decidir-me per l'anglès i l'alemany va ser una mica casualitat. Estava acabant el COU, un equivalent al 2n de BAT actual, i gràcies a una redacció que la meva professora d'anglès va presentar a un concurs, em van donar una beca per anar a Anglaterra durant un mes a estudiar.

 

En aquella època només sortien del país la gent que tenia molts diners per a enviar els fills a estudiar fora, i no era el meu cas. Quan vaig tornar vaig veure que si volia ensenyar, el camp de les llengües m'atreia força i era bastant fàcil per a mi.

 

Vaig decidir-me per una filologia, l'anglesa. La meva sorpresa va ser quan vaig veure que també havia d'estudiar alemany! L'alemany em va fascinar, i vaig acabar fent més matèries de literatura alemanya que no pas de llengua anglesa.

​

I la feina, així que quedi entre nosaltres... m'encanta! Hi ha dies de tot, però la veritat és que m'agrada molt el que faig. El contacte amb gent jove i el fet de veure com es prenen la vida, és impagable.

​

Potser ara que em faig gran també m'agradaria dedicar-me a escriure... Quan em jubili!

​

​

​

​