Degut al 90è aniversari del centre, els alumnes de la revista “Al Lloro” hem entrevistat a alguns dels professors més veterans. Entre ells, el Germà López, catedràtic en llengua catalana.

 

• Quants anys fa que treballes en aquest centre?

Vaig arribar al 1985, fa 34 anys en camí dels 35. Pràcticament la meva vida professional l'he desenvolupat aquí. 

 

• Vas treballar a un altre centre abans o durant la teva carrera professional?

Sí, les pràctiques de magisteri a l’escola Marià Fortuny, vaig començar a treballar a l’escola Rosa Sensat, després al Joan Rebull i finalment al Baix Camp. 

 

• Has tingut com a company de feina a un ex-alumne?

Sí, és curiós, ara mateix estic amb el tercer exalumne que exerceix de professor en aquest institut, és el Ferran Borrell, d’informàtica, el recordo amb molt d’afecte. Després he tingut altres més recentment, com per exemple, l’any passat, va estar treballant aquí la Marina Mallafré. 

 

• Quins canvis has trobat en el sistema educatiu? 

És molt difícil explicar això que em preguntes. Jo he viscut tots els canvis legislatius que s’han fet. El problema que tenim en aquest país és que no ens  hem posat mai d’acord en quin ciutadà volem educar. Com hauria de sortir la ciutadania dels nostres centres educatius. Cada govern que entrava feia una reforma al sistema que volia enderrocar l’anterior. Per exemple, L’EGB mai es va acabar d’avaluar, mai es va acabar de valorar si el sistema era vàlid o no, i ens el vam carregar i vam implantar un altre. En resum, jo crec que el dia que els governants d’aquest país s’asseguin i es vulguin posar d’acord, potser serem capaços de vertebrar un sistema educatiu que ens valgui per diverses generacions.

 

• I en els alumnes?

Jo ara em trobo a un nano que vaig tenir fa 30 anys, i el primer que ve és a fer-te un petó i una abraçada i a presentar-te als seus fills. Et trobes amb un alumne al qual has tingut l’hora anterior i no et diu ni adéu. Ha canviat tot molt. El vincle afectiu, per exemple. No és el mateix.

 

• Quins d’aquests canvis són positius i quins negatius segons la teva opinió?

Hi ha hagut canvis significatius que m’han agradat i altres que no tant. Per exemple, és molt positiu el canvi que s’ha produït en l’abandonament de sistemes poc participatius i absolutament memorístics que no aportaven a res a l'alumne. Tenim dèficits importants en el sistema. Tota la tecnologia que ha vingut nova ha de ser una eina que ajudi tant el professor com a l’alumne a aprendre més àgilment i millor, però no sempre se’n fa un bon ús. 

Crec que una de les necessitats d’aquest país és poder tenir un sistema educatiu neutre per a tots els governs, i així no es canviï cada quatre anys. 

Com a institut hem patit molts canvis positius, abans era conegut per l’escola del treball i encara ara la gent gran ho recorda, estem orgullosos del passat però també del present. Quan va arribar l'ESO i el batxiller va ser un canvi espectacular i tenir també formació professional és molt important. 

La frase amb la que resumiria el que penso seria “Un país que no inverteix en educació de qualitat no té futur”. 

 

• Segurament, has trobat al llarg de la vida a pares que van ser alumnes teus i ara tenen aquí als seus fills, quines són les sensacions que et desperten aquests fets?

Que sóc molt gran. Fa la sensació que ets molt gran i que la vida està entrant en una nova fase. 

 

• Quins consells donaries a algú que comença ara?

Que entris cada dia amb il·lusió a l’aula. Que entris amb un somriure. Que no entris amb cara d’amargat com si tinguessis una llaga a l’estómac. Que, si convé, només entrar a l’aula facis el pi, i que els nanos des del primer moment tinguin ja ganes que aquella classe comenci, i que, quan te’n vas, el comentari sigui: “ja s’ha acabat?”. Que estiguis molt interessats per tots i cadascun dels teus alumnes, i que es preocupin dels seus problemes i intentin anar solucionant-los  en la mesura del possible des de la seva competència. Si tu fas això, i realment estàs a prop dels teus alumnes, sempre hi ha bon rotllo, sempre hi ha millora, i mai sents que allò que fas no serveix per res, sempre és útil, i els nanos també agraeixen aquella proximitat amb el professor. I, sobretot, no perdre mai l’alegria i la il·lusió. No hi ha res a la vida que valgui la pena que no costi un esforç, les coses fàcils acostumem a no valorar-les.