Entrevista a la Júlia Montoya
Paula Alfonso
Lidia Calero
Al número anterior, vam entrevistar a la Júlia perqué marxava al Canadà d'intercanvi tres mesos, i ara, que ja ha tornat, li hem tornat a fer unes preguntes per veure com li ha anat.
1-En arribar allà, que va ser el primer que vas fer?
Doncs vaig arribar un dissabte per la tarda molt molt cansada, vaig anar directe al llit, però si, que al dia següent de les primeres coses que vaig fer va ser anar a veure per primer cop els 7 cavalls de la família.
2-Era diferent la manera de fer les classes?
Si bastant, el temari era bastant semblant aquí, però allà, només fèiem 4 classes al dia, però duraven 1h15min.
3-Quants alumnes éreu a la classe?
Ells son 30 habitualment, però érem 3 nenes d’intercanvi, així que érem 33.
4-Ens podríeu explicar alguna anècdota divertida?
Doncs durant el meu últim més, que va començar a fer menys fred (entre -2 i 3°), vam aprofitar per fer activitats a l’exterior, i vam muntar a cavall però dos nenes damunt cada cavall, llavors, quan muntes 2 persones no pots posar sella perquè sinó no hi ha lloc, la qüestió és que el cavall que portàvem l’Anne i jo, quan ja estàvem com a 5m de casa es va esvalotar i va començar a galopar i l’Anne i jo vam sortir disparades del cavall, al principi a mi no em va fer gens de gràcia perquè vaig caure de cap, però ara ho recordo com una anècdota graciosa.
6-Quin és el millor moment que recordes?
Tinc molts bons records dels 3 mesos, però si n’hagués de dir, diria els vespres a l’estable netejant-lo amb l’Anne o la seva germana, era un moment com de desconnexió de tot i estar només pendent dels cavalls i de deixar-ho tot net.
7-Que va ser el que us va sorprendre de l’institut?
A mi em va sorprendre, que ho veia tot com a les pel·lícules americanes, anàvem amb l’autobus groc, portàvem polo d’uniforme, hi havia un hall on dinàvem amb música, em va sorprendre al principi perquè era com estar vivint en una pel·lícula.
8-A casa, us van acollir bé?
Molt, estic super contenta perquè amb l’Anne i la seva germana ens enteníem molt bé llavors feia que la convivència no fos gens difícil.
9-Heu continuat fent esport allà com fèieu aquí?
Si, anava a nadar els dilluns i els dijous, i feia volley amb l’equip de l’institut els dimarts i els dimecres.
10-Vas tenir dificultats en seguir les classes?
Al principi una mica ja que allà el curs ja havia començat, però en 1 setmana o 2 ja estava gairebé al dia de tot.
5-Quin és el lloc que més us ha agradat visitar?
El casc antic de la ciutat de Québec.
METRALLETA DE PREGUNTES CURTES:
-
Quina va ser la paraula que més us va costar dir?
El nom d’una amiga que es deia Madeleine.
2. Quina és la paraula més rara que heu escoltat?
Tabarnak
3. Que va ser el que més et va costar deixar aquí a Reus?
Els horaris
4. A quina hora parlaves amb la gent d’aquí?
Normalment quan tornava de l’escola sobre les 15/16 perquè aqui eren entre les 21 o 22.
5. El menjar més estrany d’allà?
És bastant semblant, però a tot el que nosaltres hi posem oli, ells hi posen mantega. No és un menjar estrany, però si les barreges que hi fan. És el sirope d’érable, un sirop dolç que el posen tant a torrades, carn, fruita, i qualsevol cosa que et puguis imaginar.
6. La matèria que més et va agradar?
M’agradava molt Science, que és una fusió de Bio, FiQ i Tecno
7. I la que menys?
Història, les classes es feien eternes
